En català el sentit comú també l’anomenem “seny”.
Doncs bé, davant del món de les emocions, hem de fer servir el seny.
Les emocions impregnen tota la nostra vida. Per tant, els pensaments tenen com a base les emocions. I això queda molt clar ara més que mai quan les ciències, neurologia i neurociències, ens ho confirmen després de múltiples indagacions i investigacions.
Això no vol dir que ens hem de deixar portar o conduir per elles, ans al contrari. Les emocions les hem de conèixer a fi de ser canalitzades a través de l’esforç, la voluntat, guiada per la raó.
Per poder comprendre de forma més clara la idea que vull transmetre, hem de saber que el cos el necessitem, però no li podem donar tot el que ens demana, sigui perquè no ho tenim, sigui perquè tenint-ho pot fer-nos mal. Doncs bé, això demana esforç, voluntat i que la raó s’imposi.
El mateix passa amb les emocions i sentiments. Actualment podem afirmar que tot amor apassionat fins el pensament més racional té una base bioquímica. Les idees, el raonament així com el pensament i les fantasies estan tamisades pels afectes, pels sentiments, per les emocions.
Per això podem afirmar que no existeix l’ésser humà sense emocions ni l’ésser humà només amb la raó.
Recordem que les emocions no únicament impregnen tot sinó que també poden pertorbar, torpedinar els nostres pensaments, la nostra vida interior. D’aquí la importància del seny.
No tenim proverbis com ”Deixa-m’ho consultar amb el coixí”. O ”Descansa i dorm, demà ho veuràs d’una altra forma”. “Compta fins a déu abans de respondre”... Tots són refranys per avisar-nos que ens podem penedir del que diem o fem sense haver-ho pensat o haver fet servir el seny.
Contempleu programes de TV o observeu molt les persones. Però bàsicament ens hem de contemplar i observar-nos a nosaltres mateixos els nostres sentiments de com reaccionem...per bé que ens podem controlar.
Convèncer no és el mateix que vèncer. Es convenç amb la raó i es venç amb la força.
És cert que el cor té raons que el cap no té i viceversa. D’aquí el diàleg interior.
I prendre decisions. Però no únicament amb el cap o el cor. El seny, sí.
